domingo, 2 de marzo de 2008
LA PESTA
La pesta va arribar a Europa des d'Àsia en 1347. La malaltia va causar estralls en un exèrcit mongol que lluitava en Crim (sud de Rússia). Els mongols, desesperats, van catapultar els cadàvers per sobre de les muralles d'una fortalesa defensada per italians. Quan els italians van regressar a Gènova, van dur amb ells la malaltia.
La rata negra era portadora de les puces que transmetien la malaltia; les rates viatjaven en els vaixells de port a port, i així propagaven la pesta a una velocitat esborronadora. Havia rates i puces en totes les ciutats medievals i en quasi totes les cases. Les escombraries acumulades en els carrers i l'escassa higiene van fer de les poblacions un camp de cultiu ideal per a la malaltia.
Es tracta de la pesta bubónica, també coneguda com la “pesta negra” pels punts negres que apareixien en les víctimes, que a més presentaven inflamacions en les aixelles i les anglès, i tossien sang. Moltes persones morien el mateix dia que queien malaltes. Cap metge medieval coneixia les causes de la pesta ni sabia com guarir-la. A molts cristians els va semblar un càstig de Déu, i alguns van eixir als carrers per a flagel•lar-se com penitència pels pecats de la humanitat.
Ni els governs ni els metges podien plantar cara a la pesta; molta gent va fugir i va deixar morir als malalts. Les cases afectades per la malaltia es marcaven amb una creu en la porta i els morts s'evacuaven amb carros.
La pesta va causar estralls des de Xina fins a Escandinàvia. A mesura que es propagava, la gent, atemorida, fugia de les ciutats, però on anaren, la pesta anava amb ells. Van morir prop de vint-i-cinc milions de persones, va haver pobles que es van quedar deserts i l'Església va perdre a molts sacerdots, els únics homes cults de l'època.
CRONOLOGÍA
1344 => La pesta bubónica apareix a Xina i l'Índia.
1347 => La pesta arriba a Gènova, a Itàlia, i es propaga cap a l'oest.
1348 => A l'estiu, la malaltia assota el sud d'Anglaterra, a l'hivern, arriba a Londres.
1349 => La pesta es propaga a Irlanda, Gal•les i Escòcia, també afecta a França, Espanya, Alemanya i Rússia.
1350 => L'epidèmia arriba a Escandinàvia.
1353 => Es calma l'epidèmia, a Europa han mort vint milions de persones.
LA GUERRA DELS CENT ANYS
Eduard III va ser coronat rei d´Anglaterra l´any 1327. Ell creía que també tenía dret al tron francés, Així que al 1337 va declarar la guerra a França. Aquesta guerra va durar, amb alguna pròrroga, fins 1453.
Les tropes d´Eduard varen guanyar moltes batalles, navals i terrestres, però el rei francés Carles V i el seu comandant Bertrand du Guesclin els varen obligar a replegar-se. Al 1360, Eduard va deixar de reclamar el tron francés a canvi de terres.
Varen continuar anys de tregua, fins que Enriq V d´Anglaterra va tornar a reclamar el tron francés l´any 1414. Va conduir les seues tropes a França, on al 1415, varen derrotar un exèrcit més gran a Azincourt. Per a establir la pau, Enriq es va casar amb la filla del rei de França, però va morir al 1422, abans de que el seu fill apujara al tron. Els enfrentaments varen continuar, amb els francesos inspirats per una campesina anomenada Joana d´Arco (1412 – 1431) que afirmava escoltar la veu de Dèu. Lluità fins que els anglesos la varen cremar a la foguera per bruixa. Durant el dèbil regnat d´Enriq VI, els anglesos varen perdre primer París, després Rouen, i al 1453 habíen perdut totes les terres franceses excepte Calais.
Durant la guerra, Eduard III va derrotar als francesos a Crecy (1346), batalla que va tindre lloc durant un eclipse de Sol acompanyat d´un terrible temporal.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)