civilització bizantina

L’imperi bizantí era un imperi cristià, l l’emperador era considerat elegit de Déu, cap de l’Esglèsia i cap del món cristià.
L’esglèsia bizantina, més rica i culta que l’occidental, estava organitzada en patriarcats, i el seu cap era el patriarca de Constantinoble, que estava sotmés a l’emperador.
Va haver moltes discussions sobre les imatges religioses, les icones, i entre l’any 730 i el 843 van estar prohibides; la querella initziada pels iconoclastes, que les rebutjaven per considerar que s’adorava un objecte, va dividir l’imperi i va causar enfrontaments sagnants.
L’Esglèsia oriental o bizantina va convocar els primers concilis per a definir la doctrina cristiana, va fundar els primers monestirs, en els quals els monjos viven en comunitat dedicats a l’oració.

llegenda de Godofredo de Bouillón

Conten les cròniques que en l'any 1099, després de la conquesta de Jerusalem, el governant de la ciutat Godofredo de Bouillon va fundar una misteriosa Ordre sobre l'abadia de Notre Dame du Mont Sión, de la qual poc se sap. Seria més tard aquesta societat la qual impulsaria la creació de l'Ordre dels Pobres Cavallers de Crist, més coneguts menjo Templarios.

Segons afirma el Priorato de Sión, els merovingios, l'estirp de Jesús, van sobreviure a través d'un fill de Dagoberto que s'hauria salvat de l'assassinat de la seva família. Es cridava Sigisberto IV, i entre les seves descendents estaria més tard Godofredo de Bouillon. Sabem pels Evangelis que Jesús era de sang real i de l'estirp de David. És a dir, Jesús era l'hereu legítim del tron de Jerusalem. Els seus més incondicionals seguidors eren els nacionalistes zelotes, uns fanàtics integristes que aspiraven a expulsar al govern titella prorromano i reinstaurar el veritable llinatge real. En les Croades, amb la conquesta de Jerusalem i la coronación de Godofredo de Bouillon, un hereu de Jesús va recuperar el seu patrimoni legítim tornant a ser rei de la Santa Ciutat.